OPINIÓ

Ja han passat gairebé unes setmanes des del dia en que coneguérem els resultats electorals a Cullera. Després d’una intensa campanya electoral, els Socialistes de Cullera han afiançat els seus resultats. El Partit Popular s’ha enfonsat quedant-se amb 5 regidors d’11 que en tenia, una xifra preocupant per al seu partit, sent amb Ernesto Sanjuán al capdavant l’única perdedora d’escons a l’ajuntament i a més el pitjor resultat del PP de la història de la democràcia a Cullera. Les causes evidentment les coneixem, ja que ha deixat un consistori amb un deute insuperable, amb una desorganització administrativa descomunal i amb una herència per als governs veniders que es transforma en tasques tant dificultoses com les que van a emprényer els Socialistes de Cullera aquests pròxims anys. El canvi polític al nostre poble ha arribat, però no podem contentar-nos només amb el canvi d’unes sigles a altres o d’unes persones a altres, aquest poble necessita serioses modificacions en relació a la forma d’organitzar-se política i administrativament, necesita modernitzar-se i adaptar-se als nous temps que ja han arribat i cal que siga una institució pública al servei de la ciutadania. El nou ajuntament sembla que ja està començant a funcionar, porta una setmana, i no per açò absent de crítiques, doncs el principal partit de l'oposició, el Partit Popular, està sentenciant a mort a un govern abans d'eixos 100 dies de respecte institucional. Sembla que els fans d'aquest partit han començat amb mal peu la nova legislatura ja que és constant l'atac al govern local, utilitzant informacions falses o de mitges tintes, amb la finalitat d'ensordir a una població que majoritàriament està cansada de les velles polítiques del Partit Popular. No seré jo, membre d'un corrent ideològic molt diferent a la conservadora qui els aconselle un canvi d'estratègia política clar i contundent. Encara que no és l'únic govern “canviat” que està sent atacat des de la dreta mediàtica, també la nova alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena està sent objecte de crítica constant, o Ribó, del que s'ha analitzat fins al model de bicicleta que utilitza, no sé si amb una finalitat despectiva o per a recrear un escenari de tafaneria política que no porta a cap lloc. Durant anys aquest poble ha practicat velles formes de fer política en tot. L’exufisme ha sigut una d'eixes pràctiques més patents, sent la millor forma de tenir assegurat un percentatge prou ampli de l'electorat. Aquest és el clientelisme que ha vingut sacsejant al País Valencià i a altres comunitats on els partits polítics han anat escudant-se en els bons resultats reiteradament per a realitzar les seues polítiques. Encara que no solament l’enxufisme ha sigut una de les claus dels triomfs electorals constants de la dreta, també la compra de mitjans de comunicació i un altre tipus de joguets que han anat utilitzant sense rubor al llarg d'aquests anys de letargia ciutadana.

Al principi de la campanya electoral feia èmfasi en la determinació que havia de tenir la ciutadania respecte a aquest canvi que tant s'anunciava. Una ciutat com Cullera, que més aviat podria considerar-se un poble gran – per les seues característiques socials i polítiques – no podia seguir tenint la mateixa mentalitat, havia de canviar completament la consciència social i política amb la finalitat d'adaptar-se a una nova situació que requereix canviar d'un paradigma a un altre.

Sens dubte aquesta “nova política” que ve requereix de gestos que durant anys han sigut ocultats. Qui diria que estrènyer un botó i apagar les llums de la muntanya de Cullera anava a ser tan fàcil? Doncs així ha sigut. Només li han valgut uns dies al nou consistori perquè engegue mesurades d'estalvi econòmic. O per exemple fer una reducció substancial del cos i aparell polític de l’Ajuntament, reduïnt així les despeses en sous de regidors i assessors, destinant-ho a una partida especial on s’atenga a aquells col·lectius més vulnerables. Els gestos generen il·lusió i per tant expectatives. Un dels problemes afegits a aquest nou temps que ens ve poden ser les falses expectatives que sorgeixen una vegada trepitjada la terra i deixat al marge el terreny de les campanyes electorals. Cal saber molt bé on s'està i per què s'està. En aquest cas Cullera té, sembla ser, desitjos de canvi en tot allò que es ve demanant des de fa anys i que les majories absolutes del PP han anat tapant. Pot ser  Jordi Mayor, el nou alcalde, tinga el treball més difícil de la història de la democràcia de Cullera: No defraudar a eixos milers de ciutadans i ciutadanes que el passat 24 de maig dicidiren dir sí a un altre tipus de política. I no poden quedar-se esperant.

Tenim 4 anys per davant per a transformar Cullera, quatre llargs anys que han de servir per a donar veu al poble, per a asseure la bases d'una nova economia local centrada en turisme de qualitat, per a ressorgir la cultura que sembla s'havia deixat de costat, per a atendre a la ciutadania i posar a les persones en el centre de l'acció política. Recordem que l'art de governar natal de Grècia no ha de ser una altra cosa més que mirar als ulls a les persones, atendre-les i resoldre els seus problemes. No crec que siga tan difícil,

El passat dimecres 8 d’abril, es presentà, a la seu de l’agrupació Gent per Cullera, el programa electoral amb el qual es presentarà aquesta agrupació electoral a les properes eleccions municipals del 24 de maig.

La principal novetat d’aquest programa electoral és que es presenta en dos apartats diferenciats, amb la finalitat de ser clars i transparents amb la gent del poble.

El primer apartat del programa de Gent per Cullera s’anomena “De compliment obligatori”, i inclou 10 punts que per als integrants de Gent per Cullera són innegociables i que, a més, estan convençuts de que, no només es poden, sinó que es deuen dur a terme. Son 10 actuacions encaminades a traure a la llum l’estat real dels comptes de l’ajuntament, reduir les despeses innecessàries, oferir transparència total dels assumptes del consistori als veïns i veïnes de Cullera i constituir mecanismes de participació ciutadana per a prendre les decisions més importants que afecten al poble, a més de la creació d’una borsa pública d’ocupació en la que tots els cullerencs tinguen les mateixes oportunitats, siguen del color polític que siguen i d’una altra borsa d’ocupació d'acció urgent per a les famílies més necessitades, finançada a partir d’un percentatge d’algunes partides polítiques.

La segon part del programa electoral s’anomena “El que tractarem d’aconseguir amb el màxim esforç”, i recull tota una sèrie de propostes agrupades en els següents blocs: economia i hisenda local; educació; cultura, oci i esport; sanitat; urbanisme, infraestructures i serveis prioritaris; agricultura, pesca i medi ambient; turisme; serveis socials; i seguretat ciutadana. L’agrupació Gent per Cullera destaca que les propostes d’aquest segon apartat són aquelles que els agradaria que es feren a Cullera i per a les quals van a treballar, però sempre depenent dels pressupostos, subvencions i seguint criteris de prioritats, amb uns pressupostos sostenibles i de reducció del deute del poble.

Des de Gent per Cullera volen posar de manifest la seua convicció de ser clars i transparents amb la gent del poble i el seu compromís de treballar pel bé de Cullera i ho han dut a la pràctica en el seu programa, d’una manera que no s’havia fet fins ara per part de cap partit polític tradicional.

DIETA VEGETARIANA

Sense voler entrar en els motius pels quals una persona decideix unir-se al vegetarianisme, ja qué són molt variats i personals, vull explicar en què consisteix aquest tipus de règim alimentari que té com a principi l’abstenció en el consum de carn i peix i en ocasions d’altres aliments d’origen animal com l’ou o la llet. Actualment les tendències vegetarianes van des d’aquelles persones que no consumeixen carn ni peix anomenats ovolactovegetarians fins a persones que tenen una dieta crudívora (sols menjen aliments d’origen vegetal i sense cuinar). A continuació detallaré alguns d’estos règims i les seues possibles dificultats per a mantrindre un correcte estat de salut:

• Dieta ovolactovegetariana: s’abstenen de consumir carn i peix, però sí consumeixen ous, llet i els seus derivats.

• Dieta lactovegetariana: són els vegetarians que no consumeixen ni carn, ni peix, ni ous, però si que consumeixen productes lactis, encara que molts formatges no són aptes per a aquests vegetarians ja que són fermentats amb productes de l’estómac d’animals.

• Dieta ovovegetariana: esta tendència sí permet el consum d’ous.

Aquests tres primers tipus de vegetarians no solen tindre cap problema per a obtindre proteïnes de la dieta i per tant el seu estat de salut no té perquè deteriorar-se. Però si han de vigilar els seus valors de ferro i vitamina B12 en sang, ja que estes dietes són molt deficitàries en estos micronutrients.

• Dietes veganes: aquest tipus d’alimentació exclou tot tipus d’aliments d’origen animal; per tant les proteïnes les obtenen d’aliments especials com el seitan, el tofu, la soja… que són extractes de proteïnes vegetals.

• Dieta cruudívora: aquesta dieta consisteix en una alimentació vgetariana però tots els aliments han d’estar crus o lleugerament calfats. Els consumidors d’aquesta dieta argumenten que al cuinar es destrueixen els enzims i altres nutrients dels aliments, els que els calfen creuen que el cos asimila millor alguns aliments si están calfats i per tant mes blanets. Altra manera de fer esta dieta és activant els enzims d’aliments mullats en aigua abans de consumirlos. Els crudívors tenen problemes per cobrir les seues necessitats proteíniques i d’altres micronutrients.

• Dieta fruguívora: es tracta d’un tipus de crudivorisme que sols permet consumir fruits.

El seguiment d’aquests tres tipus de dieta poden produïr dèficits proteínics per aixó s’utilitzen aliments rics en proteïnes d’origen vegetal com la soja, el seitan o el tofu.

Aquest matí bufa un vent fort i net en la Porta del Sol, aquest matí bufa vent del poble. Tots els dies són fills del seu temps però hi ha matins com aquests que són mares de la història, de la nostra història, matins com aquest en els que s'alça el somriure, cauen les teranyines i sentim que avança l'alegria, això passa en dies com aquest.

Fa sis anys va començar en el nostre país la crisis econòmica més greu dels últims 80 anys, cap generació viva recorda un proces d'empobriment tan intents i tan extens, ningú recorda una crisis en la que tanta gent perdera tant en tan poc de temps, avui sis anys deprès, milers de famílies han perdut les seues cases, milers de joves han tingut que anar-se'n, milions de persones han perdut la seua feina i els seus drets, milions han deixat de comprar medicaments, de posar la calefacció, de comprar roba... però fa ara més de tres anys, aquí mateix en aquesta mateixa plaça i en totes les places del nostre país, centenars de milers de persones els vam dir als cínics i als desvergonyits, als senyors dels vestits black, dels cotxes black, als senyors dels sobres black i de les targetes black, els vam dir: QUE NO ENS REPRESENTEN, que no ens mentisquen més, que el que ha ocorregut no és un terratrèmol ni un vendaval ni una força de la naturalesa, ÉS UNA ESTAFA, una estafa forjada durant molts anys per uns pocs amos amb molts servents i molts criats. I després de que diguérem això aquí i en tots els carrers i totes les places del nostre país, deprès quan es buidaren les places pujaren les marees i desprès de que pujaren les marees va vindre la marxa de la dignitat i desprès fa un any, vam dir: QUE LES COSES ES PODEN FER D'UNA ALTRA MANERA, clar que es poden fer d'una altra manera. Els vam dir que en democràcia mana el poble i no els banquers ni els corruptes i que això no és ni impossible ni una bogeria, que en democràcia el govern no ha de tirar a la gent de les seues cases, ni de la seguretat social, ni de l'estatut dels treballadors, ni tampoc ha de tirar a la gent del seu país. 

Avui milions de persones els estem dient als que insisteixen en que no es pot fer res i als que no volen que fem res, que la llibertat es més que una paraula, la llibertat es també no ocupar el seient en el festí de la ignomínia, no anem a ocupar el seient de la ignomínia, no volem això, som persones lliures, no som bous mansos ni tampoc anem a participar en açò. La tristesa ens corromp com a éssers humans, ens enterboleix i ens danya, l'alegria però, sempre enfonsa la por, no volem tindre por i no tenim por, som un riu que creix, som majoria, som alegria, som els xiquets i les xiquetes, som els iaios i les iaies, som les dones que cuidem en casa, som les persones, els homes que ajuden als demés, visca la gent decent d'aquest país, visca el Poble!

Un país sols es posa en peu si es posa en peu la seua gent, sou la nostra gent vingueu d'on vingueu, mà estesa i mà estesa avui i un agraïment als que haveu marxat amb nosaltres i abans confiareu amb el PP o abans confiareu amb el PSOE o estàveu en casa resignats, no importa d'on vingueu no importa d'on venim, importa cap on caminem i caminem cap a un país just, cap a un país amb sobirania, cap a un país de ciutadans i ciutadanes i no de servents que tenen por al dia de demà.

Hi ha un comentari que a dia d'avui és possiblement el més repetit entre la gent, en el carrer, en les estacions, en els transports, el comentari que segurament més escoltem: no ens falleu. Nosaltres no anem a fallar, perquè hem donat un pas al front per a deixar-nos la pell, per a deixar-nos les energies i posar lo millor de nosaltres mateixa, però els pobles dignes i orgullosos confien en si mateixa, no ens fallem, som nosaltres els que no ens tenim que fallar. Avui aquí en la Porta del Sol el 31 de gener, el primer dia de l'any del canvi, prometem no fallar-nos fins a recuperar el nostre país, fins a conquistar les institucions, treure d'elles a la màfia i posar-les al servici de la gent decent.

Què bonic, què bonic es veure a la gent fent història. És emocionant veure a un poble somriure en la Porta del Sol, un poble amb veu de gegant que demana canvi, justícia social i democràcia. Veiem aquí gent digna, veiem aquí l'esperança de construir entre tots un futur millor, veiem aquí somniadors.

Hi ha que somniar, però somniem prenent-nos molt seriosament els nostres somnis. Avui somniem un país millor, però no hem omplert la Porta del Sol per a somniar, sinó per a fer els nostres somnis realitat en 2015, els somnis hi ha que empentar-los i aquest any anem a treballar per a que el canvi polític arribe, aquest any comencem una cosa nova, aquest any és l'any del canvi i anem a guanyar les eleccions al Partit Popular.

Hi ha que somniar i nosaltres somniem, però ens prenem molt seriosament els nostres somnis, Atenes, Europa, gener de 2015 any del canvi, el vent del canvi comença a bufar en Europa. Menys d'una setmana de nou govern en Grècia: electricitat gratuïta per a 300.000 famílies que no la podien pagar, suspensió dels processos de privatització en ports, de la companyia pública d'electricitat i de 14 aeroports, recuperació de la cobertura sanitària per a tots els ciutadans, reconeixement de la nacionalitat grega per a tots els xiquets independentment del color de la seua pell, readmissió dels mestres acomiadats, retirada immediata de les tanques que separaven el Parlament del poble i, a demés, un primer ministre que no necessita jurar amb corbata i que el seu primer acte simbòlic és homenatjar als herois de la resistència front a l'ocupació de l'Alemanya nazi. Qui deia que no es pot? Qui deia que un govern no pot canviar coses?

Sols quan els de baix volen i els de dalt no poden s'obri la possibilitat del canvi. Al canvi els de dalt l'anomenen experiment i caos, els de baix l'anomenem democràcia. Avui no estem aquí per a protestar, estem aquí perquè sabem que el moment es ara.

Somniem, però ens prenem molt seriosament els nostres somnis. La tasca que tenim davant la van a dur a terme els ciutadans que volen canvi, els ciutadans que volen un país millor. I somniem si, però somniem seriosament amb un país on els que s'han vist obligats a anar-se'n puguen treure un bitllet de tornada, un país on els que volen tirar endavant un projecte ho puguen fer sense tindre que dependre dels bancs, un país on accedir a un habitatge no siga un calvari de per vida, un país on no es cobren salaris de misèria, un país on existisquen polítiques que vacunen contra l'exclusió i la pobresa, avui diem a eixos aristòcrates arrogants, a eixa casta que insulta i menteix, LA LLIBERTAT I LA IGUALTAT TRIOMFARAN.

Madrid, Europa, 31 de gener de 2015, PODEM SOMNIAR, PODEM VÈNCER.

Cercle Podem Cullera

Este és el gran amor per la llengua que el govern d’Alberto Fabra diu que té, però per a nosaltres és una burla de molt mal gust el fet que de sis-centes noves places de professorat de primària i secundària que convoca el Consell, cap, cap ni una, estiga destinada a professors de valencià.

N’hi ha 196 de professorat d’anglés, quasi una tercera part, però cap de valencià. Este és el gran amor per la llengua del nostre País que diu el PP que té!

Amb maniobres com esta, l’únic que aconseguirà el PP serà retardar uns mesos el normal funcionament de l’ensenyament públic valencià. Perquè ja pot imaginar que, d’una forma o d’una altra, el nou govern valencià que surgisca de les urnes a partir del proper mes de maig, articularà formes per a cobrir les necessitats pedagògiques en la matèria de valencià, per més entrebancs que ells hagen deixat preparats.

A més,  com han indicat tots els sindicats del sector educatiu, esta oferta de 600 places és totalment insuficient i condemna a milers de professores i professors de valencià a l’emigració. Són moltíssimes persones les que any rere any, després d’acabar els seus estudis, es veuen obligades a emigrar a Catalunya i a les Illes Balears per a poder treballar com a professors de llengua i literatura.

A les persones i als partits se’ls ha de jutjar no pel que diuen, sinó pel que fan. I el PP, mentre s’omple la boca de valenciania i assegura que destina el 90 % del pressupost de la Generalitat Valencana a despesa social, en la pràctica es dedica a ignorar la necessitat de professorat per a cobrir no només l’assignatura de valencià, sinó totes les assignatures. 

Un exemple més, per si en faltava algun, de la hipocresia del PP, un partit que diu que és valencianista i té de president de la màxima institució d’autogovern del Poble Valencià un home, el President Fabra, que és incapaç de dir ni una sola paraula en valencià en cap de les seues intervencions públiques.

Molta corbata, però molt poca vergonya.

Marc Joan i Corihuela

Secretari de Joventut - Compromís per Cullera

Hui fa tres anys del tancament de TeleCullera. Una televisió local que va nàixer amb l’objectiu de ser “La veu del poble”. Un mitjà de comunicació vertebrador de la vida pública local. Un mitjà en valencià, amb producció pròpia i que va servir durant més de 14 anys per a ser la veu de tots els col·lectius locals. Moltes veïnes i veïns de la ciutat varen conèixer molts dels esdeveniments que es produïen a Cullera gràcies a la tasca divulgativa de TeleCullera, una televisió local de tots i on tots els ciutadans tenien veu pròpia. Des de la televisió local TeleCullera es va anar creixent, a poc a poc. Des dels seus inicis anaren incorporant-se treballadors, i es va anar ampliant la programació, arribant a fer fins a 4 hores de producció pròpia, d’una excel·lent qualitat. Un treball en el que tots els ciutadans podien posar la seua aportació. Tertúlies, debats, entrevistes, notícies, concerts, directes, falles, Festes Majors, setmana Santa, Nadal, estiu,… tot tenia cabuda i tot gràcies a un excel·lent grup de professionals que ho donaven tot per tal d’informar a la gent del poble. Uns inicis en la Casa de la Cultura, sense a penes mitjans, però que eixa mancança es veia traduïda amb molta voluntat per part dels components de la plantilla de Tele Cullera. D’allí, els estudis de la televisió local es traslladaren a un gran magatzem a l’altra part del riu. Semblava que la llunyania de la mateixa ciutat faria que la gent es desvinculara de TeleCullera, però va estar al contrari. Els col·lectius locals començaren a vore la necessitat de tindre una televisió pròpia, on tots tingueren la seua veu. I la gent es va bolcar en un projecte atractiu. Cada temporada amb programes i programació nova. Moltes vegades sense mitjans, però amb molta imaginació per part dels i les treballadors/es. Les societats musicals, les falles, les confraries, els clubs esportius, les mestresses de casa, tot tipus d’associacions sabien que Tele Cullera es feia ressò dels seus actes, primer anunciant-los i després fent el corresponent seguiment. Un mitjà que va ser utilitzat per tots i cadascun dels partits polítics de la nostra ciutat, però que després ells mateixos deixaren morir pel seu propi pes. Analitzant ara, amb el pas del temps, no es pot dir una altra cosa que a Cullera s’ha perdut l’oportunitat històrica de tindre un mitjà de comunicació local, plural, vertebrador i en valencià. Molta gent es va manifestar a molts llocs i ací també, gent de Cullera, pel tancament de Canal 9 – RTVV, però no va haver en cap moment cap concentració per defensar la televisió del poble. Una llàstima. Per cert,  gràcies al treball de tota la gent que va passar al llarg de tots eixos anys per TELE CULLERA, hi ha un arxiu audiovisual de més de 5000 cintes i DVD’s, que no han passat a formar part de l’arxiu municipal, però que són part viva de la història més recent d’este poble. No se sap massa bé on està tot eixe arxiu audiovisual, ni en quin estat, ni per què la gent no el pot consultar, o aconseguir còpies d’una part de les seues vides…

Una història que va estar escrita amb majúscules, i que algú es va encarregar de tancar un 25 de gener amb nocturnitat i traïdoria, simplement perquè no volia que el poble estiguera assabentat del que passava. Ara, com venen eleccions diuen que es farà una nova televisió… qui sap… pot ser que sí o pot ser que no.

Podemos no necessita situar-se en l'espectre polític d'esquerra o dreta, aquest eix és mentida, durant el règim polític del 78 aquesta distinció ha servit per a que dos partits que són fonamentalment el mateix facen torns en el govern, on canvien les cares però res hi canvia, alhora que ha servit per a mantindre les altres opcions, les opcions que no volen seguir-li el joc al poder econòmic, sense opcions de governar.

Un nou partit d'esquerres pot aconseguir un 5% dels vots, com a molt; un front comú amb tots els partits d'esquerres pot aconseguir un 10 o un 15% dels vots, en els millors dels casos; però això de poc ens serveix, necessitem per tant anar més enllà. Deixar de banda els plantejaments ideològics complexos, posar els peus enterra i buscar els màxims punts en comú entre el major nombre de gent possible, intentar representar doncs, eixe 90% de la població que hom es pregunta on està, que fa, que opina, per què ha consentit aquest règim. 

La Unitat Popular es per tant l'instrument més idoni per a que la majoria social puga assolir el poder polític d'aquest Estat, arrabassant-li'l a la casta la qual no ens representa i atorgant-li el poder al poble, a la ciutadania, a les assemblees, perquè en el poder popular resideix sempre l'última paraula. Perquè la història es nostra i la fan els pobles.

El règim del 78 consolidà un sistema tornista en el govern, que és el millor mètode del que disposa l'oligarquia per a blindar els seus privilegis, d'aquesta manera s'aconsegueix que les úniques dues opcions de govern siguen bàsicament el mateix i que els seus interessos no es vegen afectats. Aleshores, que més dona que siguen d'esquerres o de dretes, si alhora de privatitzar empreses públiques de sectors estratègics estan ambdós igualment d'acord, o alhora de passar a formar part dels consells d'administració de les empreses que ells mateixa han privatitzat no tenen massa dificultats en posar-se d'acord entre ells, ja que el pastís es gran i hi ha per a tots. Que més dona doncs, que siguen d'esquerres o de dretes, si ambdós estan igualment subjugats a les polítiques austericides de la troika, que més dona, si a cap d'ells els tremola el pols alhora d'aprovar reformes laborals que aniquilen les conquestes dels treballadors i condemnen a una gran part de la població a la precarietat laboral o directament a l'exclusió social, quina diferència hi ha, si les retallades als serveis socials les apliquen igualment.

Nosaltres no som ni de esquerres ni de dretes, som el poble i a ell ens devem. Ja els agradaria a la casta tindre'ns encasellats en un lloc determinat de l'espectre polític, esquerra, centre, extrema esquerra; molt bé, que voleu un 15% dels vots, val, tots vostres; això seria per a ells extremadament còmode, o és que ens anem a equivocar a estes altures... Més divertit és encara quan es parla d'ideologia, que si socialdemòcrata, que si liberal o demòcrata cristià, però que més dona, si sou el mateix! Nosaltres no anem a seguir-los el joc, no volem un determinat nínxol de vots, a nosaltres no ens alimenten molles, nosaltres volem el pa sencer. 

No necessitem banderes inacabables, la nostra bandera són totes aquelles persones dignes i decents amb dret a somriure Podem, per a que onege l'alegria. 

Aquesta vegada no es tracta de canviar un president, sinó de que siga el poble qui construïsca un país ben diferent. Tots vingueu-se a ajuntar, tenim la porta oberta i la Unitat Popular es per a tot el qui vulga.

Els dinars i sopars que s’organitzen al voltant del Nadal i de l’any nou solen ser abundants i amb gran quantitat d’energia; en un sol sopar podem arribar a menjar 2500kcal quan la recomanació mitjana per a la población és de 2000kcal/dia. Esta energía ve dels aliments rics en sucres afegits i greixos saturats com en els dolços, les carns, les salses i també de les begudes alcohòliques  Açò pot portar a un augment de pes en pocs dies. Algunes recomanacions per a evitar aquest augment de pes són:

•Menjar lentament i mastegar bé els aliments.

•No arribar a l’hora de sopar o de dinar en dejú; així tindràs menys fam i podràs moderar el que menjes.

•Moderar les quantitats de menjar.

•Controlar el consum de dolços, sobretot els díes que no són festius.

•No menjar les sobres el día següent, es millor congerlar-les i menjar-les altre dia.

•No fer un día de dejú després de un gran menjar, és preferible, menjar alguna cosa lleugera, ja que el dejú disminuix el consum d’energia del cos i per tant s’acumula més l’energia dels aliments.

•Aumentar l’activitat física, aprofitar els díes festius per a caminar, correr, fer bicicleta…

•Menjar com a postre fruites naturals, com la pinya que a més facilita la digestió

•Controla el consum d’alcohol i de refrescos, aporten molta energía; l’aigua, la cervessa sense alcohol o el vi són més saludables.

•Elimina els greixos saturats (greixos d’orige animal), cuina amb oli d’oliva i no amb mantequilla o margarina.

•Consumeix fibra, que ajuda a eliminar l’excés de greix i colesterol consumit

•Modera el consum de salses.