Cargando Cullera TV
Ajuda al Projecte CTV!
Estàs a:

OPINIÓ

ARTICLE DEL NOSTRE COL·LABORADOR ALEXANDRE MORALES
2015-06-21 10:46:00 - Àlex Morales
Está publicació es pot Llegir ARTICLE DEL NOSTRE COL·LABORADOR ALEXANDRE MORALES
El nostre col·laborador Alexandre Morales ens presenta l'article "Els nous temps que ara venen han de ser il·lusionants per a la ciutadania de #Cullera".
Ja han passat gairebé unes setmanes des del dia en que coneguérem els resultats electorals a Cullera. Després d’una intensa campanya electoral, els Socialistes de Cullera han afiançat els seus resultats. El Partit Popular s’ha enfonsat quedant-se amb 5 regidors d’11 que en tenia, una xifra preocupant per al seu partit, sent amb Ernesto Sanjuán al capdavant l’única perdedora d’escons a l’ajuntament i a més el pitjor resultat del PP de la història de la democràcia a Cullera. Les causes evidentment les coneixem, ja que ha deixat un consistori amb un deute insuperable, amb una desorganització administrativa descomunal i amb una herència per als governs veniders que es transforma en tasques tant dificultoses com les que van a emprényer els Socialistes de Cullera aquests pròxims anys. El canvi polític al nostre poble ha arribat, però no podem contentar-nos només amb el canvi d’unes sigles a altres o d’unes persones a altres, aquest poble necessita serioses modificacions en relació a la forma d’organitzar-se política i administrativament, necesita modernitzar-se i adaptar-se als nous temps que ja han arribat i cal que siga una institució pública al servei de la ciutadania. El nou ajuntament sembla que ja està començant a funcionar, porta una setmana, i no per açò absent de crítiques, doncs el principal partit de l'oposició, el Partit Popular, està sentenciant a mort a un govern abans d'eixos 100 dies de respecte institucional. Sembla que els fans d'aquest partit han començat amb mal peu la nova legislatura ja que és constant l'atac al govern local, utilitzant informacions falses o de mitges tintes, amb la finalitat d'ensordir a una població que majoritàriament està cansada de les velles polítiques del Partit Popular. No seré jo, membre d'un corrent ideològic molt diferent a la conservadora qui els aconselle un canvi d'estratègia política clar i contundent. Encara que no és l'únic govern “canviat” que està sent atacat des de la dreta mediàtica, també la nova alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena està sent objecte de crítica constant, o Ribó, del que s'ha analitzat fins al model de bicicleta que utilitza, no sé si amb una finalitat despectiva o per a recrear un escenari de tafaneria política que no porta a cap lloc. Durant anys aquest poble ha practicat velles formes de fer política en tot. L’exufisme ha sigut una d'eixes pràctiques més patents, sent la millor forma de tenir assegurat un percentatge prou ampli de l'electorat. Aquest és el clientelisme que ha vingut sacsejant al País Valencià i a altres comunitats on els partits polítics han anat escudant-se en els bons resultats reiteradament per a realitzar les seues polítiques. Encara que no solament l’enxufisme ha sigut una de les claus dels triomfs electorals constants de la dreta, també la compra de mitjans de comunicació i un altre tipus de joguets que han anat utilitzant sense rubor al llarg d'aquests anys de letargia ciutadana.
Al principi de la campanya electoral feia èmfasi en la determinació que havia de tenir la ciutadania respecte a aquest canvi que tant s'anunciava. Una ciutat com Cullera, que més aviat podria considerar-se un poble gran – per les seues característiques socials i polítiques – no podia seguir tenint la mateixa mentalitat, havia de canviar completament la consciència social i política amb la finalitat d'adaptar-se a una nova situació que requereix canviar d'un paradigma a un altre.
Sens dubte aquesta “nova política” que ve requereix de gestos que durant anys han sigut ocultats. Qui diria que estrènyer un botó i apagar les llums de la muntanya de Cullera anava a ser tan fàcil? Doncs així ha sigut. Només li han valgut uns dies al nou consistori perquè engegue mesurades d'estalvi econòmic. O per exemple fer una reducció substancial del cos i aparell polític de l’Ajuntament, reduïnt així les despeses en sous de regidors i assessors, destinant-ho a una partida especial on s’atenga a aquells col·lectius més vulnerables. Els gestos generen il·lusió i per tant expectatives. Un dels problemes afegits a aquest nou temps que ens ve poden ser les falses expectatives que sorgeixen una vegada trepitjada la terra i deixat al marge el terreny de les campanyes electorals. Cal saber molt bé on s'està i per què s'està. En aquest cas Cullera té, sembla ser, desitjos de canvi en tot allò que es ve demanant des de fa anys i que les majories absolutes del PP han anat tapant. Pot ser  Jordi Mayor, el nou alcalde, tinga el treball més difícil de la història de la democràcia de Cullera: No defraudar a eixos milers de ciutadans i ciutadanes que el passat 24 de maig dicidiren dir sí a un altre tipus de política. I no poden quedar-se esperant.
Tenim 4 anys per davant per a transformar Cullera, quatre llargs anys que han de servir per a donar veu al poble, per a asseure la bases d'una nova economia local centrada en turisme de qualitat, per a ressorgir la cultura que sembla s'havia deixat de costat, per a atendre a la ciutadania i posar a les persones en el centre de l'acció política. Recordem que l'art de governar natal de Grècia no ha de ser una altra cosa més que mirar als ulls a les persones, atendre-les i resoldre els seus problemes. No crec que siga tan difícil,

Més ...
QÜESTIÓ DE PRIORITATS
2015-01-12 19:28:00 - Àlex Morales
Está publicació es pot Llegir QÜESTIÓ DE PRIORITATS
Article d'opinió d'Àlex Morales
La democràcia, entesa com el govern que representa al poble que lliurement vota, suposadament hauria d’incentivar als representants del poble a buscar totes les vies necessàries per a millorar la situació dels representats que exerceixen el seu dret. Però la majoria de vegades no és així.

Estem acostumats a què els nostres dirigents utilitzen els recursos públics, els quals nosaltres nodrim essencialment, per a interessos partidistes i polítics, que sens dubte no beneficien a la gent.
Amb una crisi econòmica de magnituds increïbles, amb una situació de desocupació alarmant, sobretot amb nivells d’atur juvenil (pensem que els joves som els que sustentarem el sistema públic de pensions) de quasi el 60% al País Valencià i una situació sociopolítica que dista molt de la de fa uns anys, hi ha polítics que segueixen actuant com si no estiguérem patint eixa crisi. El meu poble n’és un exemple.

A Cullera els serveis socials i Càritas atenen a moltíssimes persones que es troben en risc de pobresa econòmica, entrant en zones de vulnerabilitat, precarietat i inestabilitat, comptant amb aquells que ja es troben en situació marginal o d’exclusió social. Però aquest Ajuntament, el de Cullera, segueix ancorat i no actua. Ells ens posen l’excusa típica, la dels recursos econòmics, els quals diuen que manquen a causa de la crisi, a la reducció dels ingressos fiscals i sobretot amb deutes d’altres institucions públiques, afegint la idea que Cullera ha balafiat diners en moltíssimes ocasions. Fins ahí tots sabem que l’Ajuntament està en crisi, però el que no entenem és com si Cullera rep una subvenció per modificar, reformar o fer nova una Plaça de Bous, i això com bé sabem està contemplat als pressupostos de la Diputació, per què no el Senyor Sanjuán no ha instat a la Diputació de València a exercir la coherència i destinar eixos recursos econòmics a ajudar a aquelles persones que més ho necessiten? Només hauria d’haver presentat una esmena als Pressupostos del 2015 o simplement haver-li trucat per telèfon a eixe homenet xicotet que mana en la Dipu que s’anomena Rus.

És cert que el consistori cullerenc no té responsabilitats i no pot prendre decisions respecte a les subvencions que s’atorguen, ja que aquestes subvencions venen després que s’haja pres una decisió política per part de Rus, el president de la Diputació i la seua Cort d’Honor, però l’Ajuntament sí que té competències, almenys morals, per instar a les institucions públiques a destinar recursos a aquells que menys tenen.

Hi ha altres poblacions amb un nivell de deute semblant, que han actuat d’altra manera davant la crisi econòmica. En molts pobles s’han posat en marxa Plans d’Ocupació que arriben a tota la població, s’han creat Bancs d’Aliments per suplir la carència alimentària de moltes famílies, i s’ha ajudat econòmicament a moltes persones que per qüestions de capital no poden accedir a l’educació pública, amb la posada en marxa d’incentius, bonificacions o beques per a estudiants. Al nostre poble la proposta de becar als estudiants va ser tombada pel Partit Popular, quan sabem de ben a prop que a voltant de 40 persones que estudien a Cullera, no poden sufragar eixe gasto a causa dels pocs ingressos familiars. Altra cosa lamentable per afegir al carro de la compra.
Tot és qüestió de prioritats, ja que els ajuntaments poden ser mecanismes d’ajuda davant la devastadora crisi, però si no hi ha voluntat política és impossible que es fiquen en acció.
Per sort s’arrimen els comicis, cosa que està fent activar la maquinària del PP a Cullera. Si ens adonem, estan preparant la campanya per a les Eleccions Locals, i es nota quan durant aquests 4 anys no han fet res i ara estan fent alguna cosa. Inclús es nota perquè a les xarxes socials hi ha més fotografíes de Sanjuán! Però no s’atreviu a comentar res al Facebook de l’Ajuntament de Cullera, ja que els vostres comentaris seran cremats en una foguera o eliminats del mateix perfil. És còmic veureu, però sentir-ho ho és més, ja que el patiment d’aquesta població respecte a Sanjuán i el PP és grandíssim. No patiu massa, gairebé d’ací poc estarem governants pel sentit comú, per la coherència i per gent que té ganes de convertir Cullera en un referent en tots els aspectes als quals les institucions locals puguen intervenir. Cullera s’aproxima al canvi, i ho necessita tant com els éssers humans l’oxigen. Queda poc, eixa és l’esperança.

Àlex Morales.
Més ...
DEFESANT LA COHERÈNCIA LINGÜÍSTICA. ARTICLE D'ÀLEX MORALES
2014-12-05 11:21:00 - Àlex Morales
Está publicació es pot Llegir DEFESANT LA COHERÈNCIA LINGÜÍSTICA. ARTICLE D'ÀLEX MORALES
Àlex Morales, col·laborador d'esta casa i Secretari de Cultura i Política Lingüística de Joves Socialistes de la Ribera del Xúquer, reflexiona en el seu darrer article sobre l'ús de la llengua

Ahir es va celebrar la Diada Nacional pels Drets Lingüístics a la nostra terra i la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià va presentar un informe a les institucions valencianes, concretament a les Corts Valencianes, al Síndic de Greuges, al Consell Valencià de Cultura, a les tres diputacions valencianes (Rus dirà que som gilipolles per utilitzar “aleshores, gairebé”) al Parlament Europeu, a l’AVL i a l’Institut d’Estudis Catalans per denunciar catorze casos on, de manera continuada, s’han vulnerat drets individuals en matèria lingüística. Són pocs casos reconeguts, però l’existència d’aquestes vulneracions és diària, i sort que encara hi hagen 14 casos denunciats, ja que la gran majoria o es queden pel camí o en l’oblit. Tindrà molt a veure la consciència. Aquest últim any en matèria lingüística al País Valencià s’ha destruït gairebé quasi tot. Hem trobat un buit estrany entre nosaltres i va ser el tancament de RTVV, però també el tancament d’emissions de Catalunya Ràdio, ja que aquest era l’únic mitjà de comunicació en llengua vernacle després de la mort de la ràdio i televisió pública dels valencians i valencianes. El passat any celebràvem trenta anys de l’aprovació de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, i enguany en celebrem 31, i a pesar de tot encara no s’han posat la majoria de mecanismes jurídics per afrontar els problemes d’aquesta societat respecte a drets i deures lingüístics. A més, la mentalitat de denúncia de fets que vulneren els nostres drets encara no és ben palesa, però cal crear consciència i sensibilitat perquè la gent considere la seua pròpia llengua com a prioritària i igual de respectable que el castellà, per exemple. L’eliminació de línies en valencià als centres educatius ha estat sempre una denúncia constant dels Joves Socialistes de la Ribera del Xúquer, i de fet sempre hem considerat aquesta situació, una il•legalitat expressada a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, però sobretot ens demostra la hipocresia d’un govern que diu que estima la seua llengua, la seua cultura i les seues tradicions i ens ho demostra tancant unitats lingüísticoeducatives als centres escolars, aniquilant la ràdio i televisió autòctones, i menyspreant aquells que parlen valencià i que volen viure una vida plena en la seua llengua.

És clar, que la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià) necessita serioses modificacions per modernitzar-la i que hauran d’aplicar-se quan arribe a la Generalitat un govern que expulse a la màfia que allí viu, però jo he volgut també recalcar la necessitat d’aprovar una llei estatal sobre llengües per poder implantar des de la base un absolut respecte a la diversitat lingüística de l’Estat Espanyol i perquè totes les llengües gaudisquen de drets i de possibilitats normalitzadores. Actualment la prestació dels serveis del Govern Espanyol a les determinades CCAA, la traducció diària del BOE a les quatre llengües de l’Estat, la traducció de webs dels Ministeris, l’ús de les quatre llengües de l’Estat al Senat o el manteniment d’una emissora de ràdio en català subsidiàries de TVE a Catalunya són de les poques coses que Espanya fa per les llengües cooficials a Catalunya, Galícia, País Valencià, Illes Balears, Euskadi, Navarra, Múrcia i Aragó, però caldria posar en marxa altres mecanismes per promocionar l’ús del gallec, català i euskera. A la Constitució Espanyola caldria considerar les quatre llengües com a oficials de tot l’Estat amb la possibilitat d’expressar-se al Congrés dels Diputats en qualsevol de les quatre. L’educació també ha de jugar en primera línia, incloent-hi als currículums d’altres comunitats autònomes l’aprenentatge del català, gallec i euskera, obligant també a les administracions públiques a retolar en les quatre llengües en tots els edificis públics. Caldria també desenvolupar una oferta cultural audiovisual per promocionar l’ús als llocs on menys està treballat. La tasca de desenvolupar accions de suport i normalització del valencià passa perquè a Espanya es facen modificacions jurídiques que ajuden a plantejar l’Estat Espanyol com a un país de països i no un estat indivisible i hereu de les velles glòries del franquisme, si no encaixant amb Catalunya i la perifèria que tant ens diferenciem d’eixa Marca Espanya tan mal feta.

 

Més ...
ESTIU, JOVES I PRECARIETAT LABORAL
2014-11-04 11:38:00 - Marc Joan i Corihuela
Está publicació es pot Llegir ESTIU, JOVES I PRECARIETAT LABORAL
Nou article del nostre col.laborador Marc Joan, secretari de Joventut de Compromís per Cullera


Ara que ja han passat unes setmanes de la fi de la temporada d’estiu a Cullera podem parar-nos a pensar i reflexionar sobre com ens afecta als joves el model econòmic i turístic imposat al nostre poble.

Molts joves tenim en l’estiu una oportunitat per a guanyar una quantitat més o menys important de diners que per a molts de nosaltres són els únics ingressos que tenim durant l’any o com a mínim un extra bastant important.

Però, un fet a priori positiu moltes vegades es convertix en situacions d’explotació laboral extrema. Desenes d’empresaris es lucren en el nostre poble gràcies a la força de treball de milers de treballadors del món de l’hosteleria. Parlem de jornades de treball de fins a 16 hores diàries. I no parlem de la Xina, ni de la Índia ni de Bangladesh, parlem del que ocorre actualment al nostre poble, a Cullera.

En certa manera estem assenyalant els empresari del món de l’hosteleria de Cullera com als culpables d’aquestes situacions d’explotació, però no és realment aixina. En aquest sentit, cal dir que molts dels empresaris de l’hosteleria de Cullera són treballadors i treballadores que intenten tirar endavant negocis familiars i que per a molts d’ells també l’estiu és l’únic moment de l’any en que poden guanyar els suficients diners per a poder sobreviure durant tot l’any i fer front a la mulitud de despeses que tenen.

Així doncs, cal assenyalar uns altres culpables d’aquesta situació. En aquest sentit cal, assenyalar-los clarament: parlem dels polítics que han afavorit aquest tipus de model econòmic i turístic com els vertaders culpables i, esta vegada sí, els empresaris que els donen suport i qe només desitgen que existisca aquest model turístic per a poder tindre un exèrcit de treballadors precaris als quals els serà molt difícil emprendre mesures de pressió per tal de millorar les seues condicions de treball.

És per això que les forces polítiques d’esquerres del País Valencià agrupades dins de la Coalició Compromís volem denunciar el model turístic que existeix a Cullera i a molts altres pobles del nostre País. I al mateix temps que assenyalem aquest problema ens mostrem disposats a impulsar mesures que afavorisquen un altre tipus de model econòmic basat també en l’impuls dels sectors econòmics productius als nostres pobles com són l’agricultura, la ramaderia i la indústria.

I per descomptat, estem preparats per a donar un gir de 180º al model turístic de Cullera. Volem convertir Cullera en un referent turístic, però no només durant 2 mesos a l’any. A Cullera tenim el mateix clima que a Benidorm però en canvi, a Benidorm tenen turisme els 365 dies de l’any.

I volem fer-ho perquè un turisme de qualitat durant tot l’any suposa una millora en les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. Per això pensem que amb l’ajuda dels treballadors i les treballadores de Cullera i de tot el País Valencià en pocs mesos la Coalició Compromís podrà ser clau en la governabilitat del nostre poble i de molts altres, inclús de la Generalitat Valenciana, i per això volem que quede clara la nostra postura davant de problemes tant greus com la precarietat laboral que patim molts joves i moltes persones en general al nostre poble.

Per això, volem que quede clar que la Coalició Compromís impulsarà diverses mesures per a millorar la situació econòmica a Cullera duent a terme diferents iniciatives en diferents àmbits per a donar suport tant al sector turístic del nostre poble com als diferents sectors econòmics com el món de l’agricultura, el de la pesca, el de la ramaderia, el de la indústria i el del comerç local.

És per això que una vegada més cal demanar a tots aquells simpatitzants i votants de Compromís que s’unisquen a la campanya de conscienciació que tenim per davant fins el dia de les properes eleccions autonòmiques i locals, les quals es realitzaran en maig del 2015.

A Cullera i al País Valencià ens cal un canvi polític, però cap canvi polític s’ha realitzat sense una mobilització de la societat; i la societat som tots i totes nosaltres. Nosaltres mateixos som el motor del canvi i hem d’actuar com ens pertoca. Cal sumar complicitats i evidenciar a tots aquells que ens envolten (familiars, amics, companys de treball…) per què necessitem un canvi per al nostre poble i per què el millor instrument per a aquest canvi gira al voltant del projecte de la Coalició Compromís.

En cas contrari, ens veiem abocats a continuar sent governats i sent contractats per persones que no tenen cap mirament en dir-me que <>.
*Per si a algú encara no li ha quedat clar, els d’esquerres som tots els que cada matí ens hem d’alçar per a anar a treballar i poder tirar endavant…
Marc Joan 
Secretari de Joventut – Compromís per Cullera
Més ...
PEL NOSTRE FUTUR CONSUMIM PRODUCTES VALENCIANS
2014-09-10 12:54:00 - Marc Joan i Corihuela
Está publicació es pot Llegir PEL NOSTRE FUTUR CONSUMIM PRODUCTES VALENCIANS
Article d'opinió de Marc Joan Portaveu comarcal – Joves amb Compromís
Arran de la situació de guerra civil que es viu a l’est d’Ucraïna la Unió Europea acordà imposar una sèrie de sancions a Rússia i a un nombrós grup de mandataris d’aquest estat.
Semblava que aquesta nova guerra, aquesta nova catàstrofe humanitària que estem vivint al cor d’Europa no ens afectaria i que simplement seria una notícia més als telediaris però, en un món globalitzat, tot ens afecta i pareix que als llauradors valencians ens tocarà pagar part del pastís de la negligent política internacional de la Unió Europera i l’Estat espanyol.
Com a resposta a les esmentades sancions, el govern rus va aprobar fa unes setmanes la prohibició de les importacions de productes agrícoles procedents, entre altres, dels països de la Unió Europea.

Aquesta notícia podria semblar no tindre gaire importància, però en qüestió d’unes poques hores el pànic s’ha estés entre el sector agrícola valencià. Des de fa dècades l’agricultura valenciana ha sigut constantment maltractada i no ha rebut cap suport dels governs autonòmics ni del PP ni del PSOE. Tots els suports van anar a parar al teixit empresarial relacionat amb l’especulació urbanística, la construcció i la bambolla immobiliària.
En front d’aquesta situació que patim al País Valencià, trobem amb la situació que es viu a Almeria. Allí el sector agrícola sí que rep ajudes i suports de manera sistemàtica del govern andalús i per això s’ha situat com una de les potències exportadores d’hortalisses a nivell mundial.

El problema per als productors valencians vindrà quan Almeria busque nous mercats on abocar la producció que exportava a Rússia i inunde els mercats valencians de productes cultivats per immigrants que treballen per a grans empresaris en condicions de semi-esclavitud.
Açò farà caure els preus de les diferents hortalisses que també es cultiven en terres valencians. La gran diferència és que enfront dels grans empresaris que controlen l’economia a Almeria, al País Valencià ens trobem en què l’activitat agrícola està lligada a explotacions mitjanes normalment treballades per un llaurador, per una família o per un grup de treballadors de manera cooperativa.

És a dir, la nostra agricultura està molt més lligada a un model productiu arrelat al territori i a la seua gent. Els beneficis, tot i que escassos en aquestos temps, es repartixen entre més persones i no van a parar a unes pocs empresaris.

Per tant, des dels Joves amb Compromís de la Ribera Baixa volem animar a tota la població a exigir en totes les tendes i supermercats l’etiqueta on s’indica la procedència dels productes i a consumir productes valencians per tal de contribuir a enfortir la nostra economia local.
El món agrícola valencià no rebrà el suport ni del govern de Madrid ni de l’actual govern de la Generalitat Valenciana en mans del Partit Popular. El PP només s’ha interessat pels llauradors valencians per tal de manipular-los per a exigir el transvassament de l’Ebre, quan tots els dirigents del PP sabien que eixa aigua no aniria a parar a cap explotació agrària, sinó als centenars d’urbanitzacions i camps de golf que pretenien construir a les nostres comarques.
Es per això que hem de ser la ciutadania valenciana, els homes i les dones que ens estimem la nostra terra i volem un futur per al nostre País els que hem de donar suport als món agrícola valencià.
A França ho tenen molt clar, si a les botigues tenen productes francesos, compren productes francesos. Si hi ha una botiga amb productes francesos i una altra amb productes estrangers, van a comprar a la botiga on tenen productes francesos.
Aquesta manera d’actuar no és cap mostra de nacionalisme intransigent, simplement és una mostra de suport cap a la seua economia i cap a un sector productiu imprescindible com és l’agricultura. 

Per això, com ja hem esmentat, animem a tota la població a consumir productes valencians, productes de proximitat que afavorixen una agricultura ecològica i, al seu torn, animem als productors a crear una marca diferenciadora, una marca valenciana amb productes de qualitat que puguen lligar els consumidors amb la seua terra i les seues arrels.
Pel nostre futur i per la nostra economia: consumim productes valencians.

Marc Joan
Portaveu comarcal – Joves amb Compromís

Més ...
TRAMPES, MANIOBRES I PREOCUPACIONS
2014-09-04 09:17:00 - Àlex Morales
Está publicació es pot Llegir TRAMPES, MANIOBRES I PREOCUPACIONS
Comença un curs polític ben sucós, amb molts temes damunt la taula, alguns que preocupen, certament, a bona part de la ciutadania, i altres que són simples missatges polítics que els mitjans agafen (...). Així comença el nou article d'Alex Morales col.laborador habitual a CTV dels Joves Socialistes de Cullera
Comença un curs polític ben sucós, amb molts temes damunt la taula, alguns que preocupen, certament, a bona part de la ciutadania, i altres que són simples missatges polítics que els mitjans agafen i només pren atenció cap a ells politòlegs, escodrinyadors de la política i senyors adscrits al Rojo Vivo i tertúlies semblants. 

A vegades pense que allò que parlem els polítics, en certa manera preocupa ben poc a la gent, per eixa raó, parlar del PSOE, per exemple, de maniobres internes confuses que s’inventa un sector dels mitjans de comunicació, o de si es convoquen primàries en novembre, en desembre o en Babilònia, preocupa ben poc a la gent, la qual vol que els polítics, parlem de l’atur, de la consulta, de les retallades, de l’economia, de la corrupció, de la democràcia. Açò és el que veritablement vol la gent que parlem, i d’açò ens hem proposat al PSOE parlar.

Silenciant la democràcia

El PP està perdent suport, no ho dic jo, ni les enquestes, que alguns les agafen quan els beneficien, ho diu la mateixa reacció d’aquest partit davant la realitat política que viu aquest país. Primerament cal analitzar la proposta de reforma de la llei electoral, una cacicada més que pretén callar la voluntat democràtica i eliminar el vocable consens del que el PP tant parla sense posar-lo en pràctica. Recordeu que Rajoy va dir que no faria cap reforma electoral sense el suport de totes les forces polítiques. Ahí va altre engany.

Altra realitat és la batalleta que està creant el Conseller Santamaria i la Consellera Maria José Català amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en publicar el seu últim diccionari de valencià, no tenia cap por en fer palesa la unitat de la nostra llengua en la definició lingüística, deixant en evidència les pseudoteories que el català i el valencià són llengües diferenciades. Volen endinsar-nos altra vegada en l’antiga batalla català-valencià perquè veuen que el seu poder va limitant-se, destruint-se i inclús desconfigurant-se. Saben que aquesta batalla els pot donar vots i el PP utilitza la democràcia al seu antull, com bé demostren proposant una llei d’elecció directa d’alcaldes a nou mesos de les eleccions, adonant-nos totes i tots, que és una grollera maniobra per guanyar terreny polític i mantenir l’estauts quo de les grans ciutats de l’estat, entre elles València o Madrid.

No entenc la postura dels consellers, suposadament aquesta acadèmia conta amb membres elegits per tots els grups polítics i a més és la justificació més forta que podem tenir, és un òrgan de caràcter lingüístic (cal recordar que els polítics fan les lleis i la sintaxi i la morfologia els filòlegs) que ha d’unificar criteris i seguir potenciant la nostra llengua com a vehicle de la societat valenciana.

La consulta, tema de controvèrsia

Amb l’aparició del Cas Pujol, alguns comencen a utilitzar-ho com arma fonamental de la seua lluita contra la consulta a Catalunya. Primerament sóc crític amb la posició del meu partit, tinc una valoració molt diferent de la situació a Catalunya, i malgrat que proclame les consignes del federalisme he d’admetre que les preguntes de la consulta em semblen adequades perquè pot arribar a possibilitar-se una gran majoria social que vulga el federalisme per a l’Estat Espanyol. No és així, la majoria pretenen trencar les relacions entre Catalunya i Espanya, entre d’altres l’independentisme vol això, separar-nos, i tampoc la posició del nacionalisme ranci espanyol és diferent, amb el seu discurs de l’hecatombe, de la indissoluble unitat d’Espanya i de la defensa d’un model de país caducat, també, és evident, que els catalans se senten rebutjats i amb eixa consigna també separen les dues terres. Per eixa mateixa raó, l’única eixida a aquest xoc de trens és el federalisme, tan criticat per uns que no el volen, com per altres que volen que els expliquem quin és el federalisme que volem per a Espanya. En això hem de treballar.
Il·lusió davant l’expectativa
Vivim temps gaire dificultosos, i encara que alguns ens diguen que la recuperació ja hi és, no us ho cregueu, és una recuperació falsa, amb treball precari, amb penúries i dificultats econòmiques que sempre la paguem els mateixos, les classes mitjanes i baixes de la societat.
Necessitem il•lusió, retrobar-nos amb allò què som, en crear una Marca Espanya diferent, on totes i tots tinguem oportunitats i que ningú, per raó de nacionalitat històrica – concepte que hauria d’estudiar-se a les escoles – siga marginat per una cultura més o menys imperant. A veure si ho podem solucionar, tinc una certa confiança en la societat, si no us assegure que me n’hagués anat ja cap a casa.

@alexmoralesfer
Àlex Morales. 
Setembre del 2014

Més ...
LA CASTA, ARTICLE DEL COL·LABORADOR ÀLEX MORALES
2014-07-23 20:39:00 - Àlex Morales
Está publicació es pot Llegir LA CASTA, ARTICLE DEL COL·LABORADOR ÀLEX MORALES
Fa relativament dos mesos que duc pensant a escriure aquest article perquè considere que és més que necessari redactar una cosa que pocs saben o, sembla, pocs se n'adonen. El PSOE porta anys sent desprestigiat per alguna raó i eixe desprestigi conduït i creat per la dreta mediàtica i cavernícola ha passat a ser part del discurs de partits demagògics i populistes com Podemos amb el seu espectant líder al capdavant. No solc mai minimitzar allò que és minoritari, perquè açò és incórrer en una falta de democràcia impressionant, però no m'agrada el discurs de Podemos i ho dic ací i en qualsevol lloc. És un discurs amb cert to de supèrbia, grandiloqüència en les seues paraules i no concreció en el que es va a fer per a canviar aquesta situació. La televisió, concretament La Sexta amb els seus dos programes a l'estil Podemos, com Al Rojo Vivo i La Sexta Noche, han sigut claus perquè aquesta força política irrompa en el panorama polític, no entenc per què no han fet el mateix amb el jutge Silva o amb altres partits polítics que també han cercat sempre la regeneració d'aquest sistema. Podemos i Pablo Iglesias són un instrument d'alguna cosa que desconeixem i han sigut creats a imatge i semblança del populisme que més por dóna en aquesta societat. Jo no m'atreviré a comparar-ho amb cap força política nazi, açò ho fa la caverna i Esperanza Aguirre, i em sembla repugnant la campanya contra el portaveu de Podemos Pablo Iglesias, repugnant i lamentable, els socialistes mai utilitzarem eixe ranci discurs comparatiu, fiem-nos d'ells a veure què diuen de nosaltres. El PSOE va cometre errors, però el temps dels errors ha canviat i és injust que no puguem fer política els que som nous en açò pel simple fet de portar en les nostres esquenes les accions d'un antic govern. És molt injust valorar una cosa del passat quan no ve arrelat als quals entren nous en una Executiva Federal i en la seua mateixa direcció. Hem triat el nostre representant mitjançant un militant, un vot, i som el primer partit polític espanyol que triarà al seu candidat amb unes primàries obertes a la ciutadania. Som, llavors, la crème de la crème de la casta? No ho entenc, perquè aleshores deuríem - la militància i tot el partit - posar en els nostres perfils de facebook el següent missatge: "Partido Socialista Obrero Español, disuélvanse y entreguen sus armas a Podemos" Una cosa que no s'explica no pot ser factible Juan Carlos Monedero, col·laborador en mitjans de comunicació i a més ideòleg nat i per descomptat respectable del partit polític Podemos, en Las Mañanas de Cuatro, va ser preguntat per un conegut economista, com podríem, com bé diu el programa electoral de Podemos, jubilar-nos als 60 anys. No ho va saber respondre, entre vocables curts de menys de dues síl·labes i sense completar paraules no va explicar rens, res de res. Jo somnie amb un món millor, sense corrupció, amb felicitat i sense que les grans empreses i bancs d'aquest país siguen les que ens controlen o facen de les necessitats de la ciutadania un benefici econòmic per a ells, però aquest s'ha de fer amb raciocini, almenys perquè algú o alguna cosa ens ha ficat en un procés de globalització fastigós per una banda i positiu per una altra. Cal complir les regles, perquè sinó també podríem justificar, per exemple, les morts produïdes en un conflicte bèl·lic, recordem que aquestes també es boten les normes. Estan utilitzant el recurs més fàcil de la política, la demagògia. L'ús continu d'una sèrie d'arguments que, per cert, tenen un gran suport per part de la gent, fins i tot personalment jo estic d'acord amb tot el que diuen. Però diferisc molt de la manera en com ho diuen, i diferisc en què tot açò puga fer-se realitat, no per res, sinó pel simple fet en què no hi ha cap explicació per part d'aquesta entitat política de com es faria, més que la lleugera argumentació dels seus portaveus que ens diuen que l'arrel està en destruir el sistema. Però quin sistema? Perquè tampoc m'expliquen què sistema volen. Quan critiques a Podemos sempre tens la mateixa argumentació en contra teua "Tu eres casta, jo no sóc casta, i tu vols silenciar-me perquè vols seguir beneficant-te del sistema" Sempre els recorde que no he obtés cap benefici econòmic per estar on estic, ni els 20.000 regidors i regidores del PSOE a Espanya que no cobren res, ni els 200.000 militants de base ni els militants de Joves Socialistes de l'Estat Espanyol han rebut res, res de res, per ser part d'aquest partit polític. Puc considerar-me part del sistema i contrari al sistema, sembla irònic, peca de ser absurd i fins i tot pot definir-se com a incoherent, però recordem que Podemos està també en les institucions públiques i també és part del sistema. Sóc contrari a aquest sistema que perverteix a la gent, que la fa feble enfront les grans fortunes i grans empreses d'aquest país, però també crec en una política de diàleg on cabem tots i totes, i crec per descomptat en una cosa en el que sembla que ells no creuen, i és el respecte a totes aquelles associacions polítiques que lluiten dia a dia per la igualtat i la justícia social.No m'agrada el missatge allò que de què forme part és bo, i allò del que formes part tu és casta. Posem-nos a treballar per la gent i per a la gent, aquesta és l'única i vertadera essència de la ciència política.



Més ...
DEFINICIÓ D'AHIR: IRRESPONSABILITAT
2014-04-27 20:04:00 - Àlex Morales
Está publicació es pot Llegir DEFINICIÓ D'AHIR: IRRESPONSABILITAT
Article d'Àlex Morales sobre l'incendi provocat ahir a la muntanya pel castell de focs
És lamentable. De matí la Generalitat Valenciana publica al Twitter que amb nivells 3 de preemergència per risc d'incendis, està totalment prohibit disparar focs d'artifici a menys de 500 m de qualsevol superfície amb massa forestal.

A partir d'aquesta dada cal que esbrinem si el primer edil de l'Ajuntament de Cullera, sabia que açò era una dada real i a més si tenia coneixença absoluta d'aquesta advertència. Supose que si s'autodeclara un "alcalde compromés i responsable amb el seu poble" era coneixedor.

És fatídic. Tots els anys personalment denuncie que cada vegada que tirem coets a la muntanya es produeixen xicotets incendis de matorrals i possiblement amb aquest fet alimentant la desaparició de certes espècies autòctones de la nostra fauna.

No són conscients de què fan, perquè ells s'autocomplaeixen observant abans un "preciós i il·luminant" castell de focs que no mirant les destrosses que causen a la nostra muntanya.

Els és, sembla, absolutament igual, perquè sinó no actuarien d'aquesta manera. I a mi aquesta vegada m'han fartat.

Levante publica hui en portada que "una carcassa -diverses- causa un incendi -greu- a la muntanya de Cullera". El foc, segons diu aquest diari "obligà a evacuar a diversos veïns". Ho puc corroborar, és així.

Espere que també demanen disculpes a aquestes persones que han hagut d'eixir de les seues vivendes a causa del foc.

Les conclusions són moltes. Però a hores d'ara no s'han aclarit els fets i no s'han donat explicacions certes sobre el què va ocórrer. El que hem de tindre clar és que ací calen responsables.

Desitge una cosa, i jo sí que tinc esperança en aquest poble. Són dies de festes els que venen, i ara el que cal és gaudir, evidentment, però espere que comencem tots a canviar un poc la mentalitat, perquè aquell aplaudiment als focs també va ser un aplaudiment al malgasto d'aquest ajuntament i com no al foc que va causar a la muntanya. Reflexionem-ho, només cal fer-ho amb calma i pensar que a aquest poble li calen nous polítics però també formes de pensar diferents, i ací estem tots dins del mateix sac.
Més ...
AIXÒ NO ÉS VERITAT! NOU ARTICLE DE MARC JOAN PORTAVEU DE COMPROMÍS
2014-03-04 10:43:00 - Marc Joan i Corihuela
Está publicació es pot Llegir AIXÒ NO ÉS VERITAT! NOU ARTICLE DE MARC JOAN PORTAVEU DE COMPROMÍS
Això no és veritat!, aquesta va ser la resposta de la regidora de Benestar Social de Cullera quan des de Compromís la vam informar del fet que a Cullera hi ha persones majors que no poden pagar-se tots els medicaments per culpa del re-pagament sanitari que ha aplicat el PP. Article d'opinió a la secció Participa de CTV
Això no és veritat!, aquesta va ser la resposta de la regidora de Benestar Social de Cullera quan des de Compromís per Cullera la vam informar del fet que a Cullera hi ha persones majors que no poden pagar-se tots els medicaments per culpa del re-pagament sanitari que ha aplicat el PP i per culpa de la congelació que han patit les pensions.

Però per molt que diga la regidora de Benestar Social, això sí que és veritat: a Cullera hi ha persones majors que amb els diners de la jubilació no poden pagar-se tots els medicaments, de la mateixa manera que a Cullera en aquestos moments hi ha gent que passa fam, molt fam.

I no ens ho inventem nosaltres. Els serveis socials municipals estan saturats i les ONG com Càritas o la Creu Roja i el servei de l’economat es troben en la mateixa situació. Desenes de famílies del nostre poble necessiten ajuda urgent per tal d’aconseguir una cosa tant bàsica com és poder menjar 3 vegades al dia.

Pensàvem que vivíem en el millor dels mons possibles, amb Fórmula 1, Ciutat de les Arts i les Ciències, Copa Amèrica i visita del Papa inclosa, però no, estem vivint en un País tercermundista on les persones no tenen garantides unes mínimes condicions de vida dignes.

Estem parlant d’atur, de misèria, de malnutrició infantil, de fracàs escolar… Tot això i més és el que estem vivint a Cullera i a moltíssims altres pobles del País Valencià on les polítiques corruptes del Partit Popular han arrasat el teixit productiu tradicional per tal de dirigir tots els esforços a la dinamització del sector immobiliari.

Podríem pensar que els dirigents del PP són uns gestors pèssims, però això no és cert. Per a defensar els seus interessos econòmics i els dels empresaris que els donen suport, la gestió que han fet tant a Cullera com a la Generalitat Valenciana durant aquestos 20 anys ha sigut magnífica.

Ara bé, si parlem de l’interés general, podem observar com s’han fet valer dels vots de la majoria per a arruinar les vides de la majoria dels ciutadans i les ciutadanes. Cullera és un poble on la majoria de la gent no veu un futur a curt termini i on cada vegada més persones es plantegen l’emigració com una eixida a la ruina que patim al nostre poble.

Per això, des de Compromís volem el·laborar una alternativa de govern sòlida i real que done solucions a tots els problemes que ens han portat 20 anys de govern de dretes. Perquè al País Valencià Zapatero no és el culpable de la situació que patim, per molt que ho repetisquen des del Partit Popular. L’únic responsable de la situació que patim a Cullera i al conjunt de comarques valencianes és el Partit Popular.
Però, fins que el moment del canvi arribe, des de Compromís elaborarem iniciatives des de la base per tal de mitigar els efectes de la crisi i avançar en la construcció d’una societat de persones lliures i amb capacitat de pensar per elles mateixes.

Fa unes setmanes vam iniciar el repartiment de menjar a famílies i persones amb problemes econòmics i durant aquest més començaran les classes de repàs per a fills i filles de famílies treballadores que estan passant dificultats econòmiques i no poden pagar una acadèmia.

Aquestes són només 2 iniciatives que hem engegat però en els propers mesos continuarem el·laborant propostes i engegant iniciatives perquè el nostre Compromís no es fa només des de les institucions, també es fa a peu de carrer, al costat de la gent que més ho necessita i amb l’ajuda dels militants, simpatitzants i voluntaris que treballem dia a dia per a crear aquesta alternativa de govern que necessita el nostre poble i el nostre País.

Marc Joan
Portaveu local – Compromís per Cullera
Més ...
FER I DESFER ES FA RESSÒ DEL DEBAT CAUSAT PEL PROGRAMA SALVADOS
2014-02-25 16:11:00 - Toni Cabo
Está publicació es pot Llegir FER I DESFER ES FA RESSÒ DEL DEBAT CAUSAT PEL PROGRAMA SALVADOS
La tira d'humor de Toni Cabo ens parla sobre totes les qüestions plantejades per l'especial del 23F del programa de Jordi Évole: periodisme, manipulació de masses, veritat i engany i la possibilitat de canviar l'opinió pública i la realitat mitjançant de la televisió
Més ...
Veure Anteriors
Cullera | Actualitat | Informació | Televisió Cullera | Noticies | Col·lectius | Opinió