OPINIÓ - Josep Artés

Hui m'he despertat amb una suau llum entrant per la finestra. Tènue i blanca. Per ventura estic en el nord d'Europa on la llum és diferent? No, però la veritat és que ho sembla. He notat una baixada de temperatura en obrir la porta de l'habitació, en tocar la tassa de te calent i sobretot, ho he sentit en acostar-me a la finestra. Quina temperatura farà avui ací fóra? La veritat és que poca però vull comprovar-ho. Òbric la finestra i em tope amb els 3 graus volent conquistar els racons de la meua habitació. Una caixa repleta de temperatura càlida que s'escapa sense que puga fer res per la meua finestra. Un setge per part del vent fred que, no conforme amb l'habitació, pretén entrar en el meu cos. Però és igual. Avui m'agrada sentir eixe fred tirant en la cara per a buidar-me. Una sensació semblant a la que tindrien aquelles persones en l'antiguitat quan obrien les seues finestres per a arreplegar la neu nocturna i llavar-se la cara amb ella. 

Quin plaer el contrast del te amb el fred del carrer. No tinc vistes des de la meua finestra al món però si, un pati interior estret pel qual es filtra eixa llum blanca. La paret de davant m'hipnotitza. És com eixe moment hipnotitzant que pot ocórrer-te en qualsevol moment del dia. eixe en el qual et fixes en un punt i focalitzes la teua mirada en ell, abstraient-te de la resta de coses que t'envolten i la teua imaginació vola. I si travessara eixa paret? I si poguera fer un forat fins a veure el final? Possiblement trobaria en el meu camí a uns altres que també ho estarien fent. Cadascun amb el seu forat en la paret per un motiu. Alguns per a veure, uns altres per a escapar, per a escoltar, sentir el murmuri del vent travessar les parets… Qui sap! 

És tan fàcil deixar volar el pensament com tornar i és que, m'estic cremant la gemma dels dits amb la tassa. Però abans de donar-te el bon dia... Per què travessaries una paret? 

LA CÚPULA 1.879 

Fa una setmanes el cel es va tornar encegador sota una cúpula de cristall. Una cúpula que s'alça a uns 25 metres d'altura. Vaig observar els 1.879 triangles de vidre en silenci que conformen part de la coberta del Palau de Cibeles a Madrid. Semblava com si buscara alguna imperfecció, algun triangle que detinguera el dinamisme de l'estructura. 

Davant  meu es trobaven les parets blanques de l'exposició “Essència del cuir” d'Hermès i un disseny d'escenografia desenvolupat per Alexandra Plat. Una instal.lació que conduïa cap a la reflexió i l'exploració dels productes d'Hermès mitjançant els sentits, sobretot; tàctil, olfactori i visual. Un laberint ordenat de textures que el meu ull de fotògraf agraïa contemplar. Una organització de components que m'era bella. Després de la sala 13, vaig comentar amb mi mateix, la importància de l'aparença i el treball ben fet en este tipus d'indústria; la de la moda. 

En girar el cap en direcció a l'eixida vaig observar, com si d'un déjà vu es tractarà, la tassa del meu desdejuni en la taula de l'exterior. Ningú l'havia arreplegat encara. Semblava que m'estava esperant. Una segona ronda, tal vegada, per a comentar el vist i sentit en l'exposició i traure inspiracions per a futurs projectes. La imatge de la tassa es va esvair en travessar les portes de cristall del Palau de Cibeles encara que, les sensacions construïdes per Alexandra Plat no. Unes sensacions que són fàcilment recordables cada vegada que òbric el petit fullet de l'exposició en roig i blanc. Eixe dia no tocava fotografiar sinó sentir per a fotografiar. 

Web: www.josepartes.com

Facebook   JosepArtesPhotographer

Youtube     Josep Artés

Twitter:      @JosepArtesPhoto 

Placebo, Delorean, Ivan ferreiro o The Rapture amb els seus temes més recents són els protagonistes de Indie Experience esta setmana. la selecció musical que el DJ cullerenc Javier Selfa fa periòdicament per a Cullera TV. Selfa selecciona  la música més interessant de l'escena alternativa internacional i ens  manté al corrent de les últimes tendències musicals. 

Per escoltar esta llista sols has de tinde instal.lat en l'ordinador el programa Spotify i punxar este enllaç o be buscar  en Spotify "Indie Experience"

INSPIRACIÓ

Sempre hem escoltat allò de: Açò és una còpia. Una afirmació de la qual pocs s'escapen hui en dia. Ho solen nomenar còpia, paregut raonable, fotografia sense mèrit, cara dura… però cal diferenciar entre la còpia i la inspiració. Una inspiració que, a voltes, frega la còpia i una còpia que no pot ser més descarada. No és mal inspirar-se però sí copiar. El mèrit es perd amb la còpia llevat que, la finalitat d'esta ho exigeisca. 

Des de xicotets copiem el que veiem però, això sí, acabem amb el temps adaptant-ho a la nostra vida. El mateix hauríem de fer amb les fotografies que realitzem. Una inspiració que hauria de finalitzar amb un segell personal i és que, en l'actualitat, tenim nombrosos recursos al nostre abast per a fer retornar la inspiració quan  s'esfuma. La més utilitzada és la Xarxa de Xarxes en el qual es troben allotjats llocs com: Pinterest, Flickr, Instragram, Tumblr, etc. Milions de fotografies que guarden gelosament esta espècie de “bancs fotogràfics” i que inciten al seu consum, difusió i gaudi. Recorrem doncs, també, als llibres i a tot el material imprès que existeix, als videoclips, als anuncis i al paper pintat d'una paret antiga. Inspirem-nos en tot el que ens envolta perquè som part d'això i construïm una imatge de trossos amb un segell particular; la nostra mirada. 

Josep Artés 

Per escoltar-la només han de tindre instal.lat Spotify al seu ordinador o mòbil i punxar el següent enllaç :

Materialitzar les idees a voltes pot convertir-se en una veritable Odissea. Les idees van, venen i se'n van. Es barregen amb diferents conceptes, es perden, s'obliden i l'única forma d'amarrar-les és plasmant-les en un paper. La memòria no és un bon calaix per a deixar les coses i en un futur traure-les. 

Des de menuts alcem el cap per a mirar els núvols i trobar, en ells, una forma que ens resulte familiar. D’adults ho fem menys, supose que per l’acceptació social, per desinterés o per  que desterrarem fa temps de la nostra ment la màgia i la imaginació. 

L’abstracció de les coses és una reinterpretació nova de cada ull que les visualitza i ací vos pose un exemple d’això. Cadadascú veurà una cosa diferent en esta imatge. Alguns un plat, una llum, un taulellet, el planol de l’Atlàntida, Or, res… Gràcies a l’abstracció que fem dels objectes quotidians i més encara en un mitjà com la fotografia o el vídeo, descobrim que som capaços de pensar i de veure coses completament diferents a la resta del món i és més; podem fins i totadonar fe, com els notaris, que tenim raó.

La reflexió de hui és per a tots aquells a què els agrada perdre’s en un so, en una imatge, en una textura o en una aroma. Abstraure-vos fins al punt de reinventar allò que veieu per a donar-li un significat. 

Josep Artés

la nova llista de esta semana que ens porta el DJ cullerenc Javi Selfa, esta formada practicament per temes de discos nous de grups que van a sonar este estiu en els principals  festivals.

Per escoltar-la només cla tindre instal.lat en l'ordinador el programa Spotify i punxar o apegar al navegador este enllaç:

CAPTA L'ESÈNCIA

Hi ha dies en què no volem captar planos generals, ni mitjans, ni a la teua millor amiga traient la llengua. Hi ha dies que busquem captar l’essència de les coses que ens rodegen. La textura d’un material, la llum que reflectix en una situació o el color que adquirix en determinats moments del dia. Supose que a vegades, intentem connectar amb allò inanimat de l’espai. Necessitem tindre eixe moment intimista sovint? La veritat és que hi ha persones que ho practiquen més que altres. Alguns ho troben una perduda de temps mentres que a molts els servix com a inspiració. Vivim tan acostumats a la companyia que necessitem eixe moment de connexió amb el que ens envolta?

Siga o no veritat. Observa, toca, respira i captura els moments que mai tornaran ja siga, en la teua ment o en el teu objectiu.

Josep Artés

Web: www.josepartes.es

Facebook

Youtube

Twitter: @JosepArtesPhoto